Bé

Bé Comú: El BC és un bé y no un mal: el BC arrela en la DH i, per tant, tota activitat individual o social, política, econòmica, cultural, etc., que faci que els homes no puguin adonar-se de la seva dignitat i viure-la adientment, no és un veritable BC.
El BC no equival a la suma de Béns particulars.
El BC els transcendeix. El BC no és el que resta en el repartiment general.





Bé Peivat(propi): Hi ha jerarquia de béns. Bé és –reiterem-ho– un concepte analògic. El veritable BP és el BC que es refereix a la persona.

La persona s’orienta a la societat i la societat s’ordena a la persona. La persona necessita dels altres per assolir una més plena perfecció i, unint-se, assoleix –la pròpia persona– una major perfecció. El BC retorna al BP, i el BP contribueix al BC.

Aquesta relació resta malmesa quan hi ha manca de igualtat d’oportunitats, favoritismes, tràfic d’influències, etc.