Podem veure diferents mapes lingüístics: El de les families lingüístiques del món, el de les families d'Europa i el de les llengues europees.
També els mapes lingüístics per països i continents en aquests enllaços:
http://www.linguamon.cat/
http://www.muturzikin.com/countryca.htm
http://bibiloni.cat/llengues/
A la pàgina web de linguamon podem trobar també "els mapes vius", una activitat interactiva on podrem veure també mapes de llengües i alhora crear-los.
Hi ha un projecte d'activitats preparades per donar a conèixer el Portfolio Europeo de las Lenguas. Pot ser de gran utilitat per l' ESO per informar a l'alumnat sobre el "Portfolio" i per presentar-ho a classe.
------------------------------------------------english----------------------------------------
Thursday, November 12, 2009
Wednesday, November 4, 2009
Les proporcions de l'univers......(glass)
És difícilíssim fer-se càrrec de les verdaderes dimensions de l'Univers. Ni els més avesats astrònoms poden comprendre el que representen les xifres que fan servir quan parlen de mides, de distàncies, de temperatures...
Per explicar les proporcions del Sistema Solar, hi ha un mètode que, per la seva eficàcia didàctica, ha esdevingut un clàssic. El mètode consisteix a simular el Sol i els planetes utilitzant objectes ben quotidians.
El Sol té un diàmetre d'un milió 400 mil quilòmetres. Suposarem que el Sol és un globus inflat d'un metre de diàmetre, i imaginarem la resta del Sistema Solar en referència a aquest globus.
El primer planeta, Mercuri, mesura 3 mil·límetres i mig: al costat del globus solar és com una llentia. Per la seva banda, Venus és com un cigró de 9 mil·límetres, i la Terra un altre cigró d'uns 10 mil·límetres.
La Lluna és una altra llentia, similar a la de Mercuri. Mart és petit comparat amb la Terra: és com un pèsol. Júpiter fa més de 10 centímetres de diàmetre; per exemple: és com una taronja molt gran.
Saturn és un cas especial: és una taronja de mida normal, però al seu voltant porta un anell molt fi, molt més fi que un paper de fumar, d'uns 20 centímetres de diàmetre. Urà i Neptú són com dues prunes. I l'últim dels planetes, Plutó, no fa més d'un mil·límetre i mig: com un gra de caviar.
Aquest Sistema Solar simulat permet, també, il·lustrar les distàncies que hi ha entre els seus components.
La llentia del planeta Mercuri està separada uns 42 metres del globus solar. Per la seva banda, el cigró de Venus es troba a uns 78 metres.
El cigró de la nostra Terra està situat a més de 100 metres del globus central. La llentia de la Lluna està a una mica més d'un pam del cigró Terra. El pèsol de Mart està a 164 metres del Sol.
La gran taronja de Júpiter, a més de mig quilòmetre. Saturn, amb l'anell, a una mica més d'un quilòmetre. La pruna d'Urà a uns dos quilòmetres, i l'altra pruna de Neptú a més de tres quilòmetres. El minúscul Plutó, el gra de caviar, es troba a més de 4 quilòmetres del globus solar.
Tot això pel que fa als astres del Sistema Solar, als astres situats, diguem, 'aquí mateix'. Però pel que fa a les estrelles i a les galàxies, el símil aviat deixa de ser eficaç, aviat torna a trontollar la nostra capacitat de comprensió.
L'estrella més propera, la Pròxima del Centaure, està a uns 4 anys-llum de distància, això és, a 29 mil quilòmetres del nostre globus solar simulat. Dit d'una altra manera: si situem el globus solar a Barcelona, la Pròxima del Centaure és un globus similar situat al mig de la Xina.
Pel que fa a la galàxia d'Andròmeda, la més brillant del firmament, es trobaria a uns 15 mil milions de quilòmetres de Barcelona. És a dir: unes dues vegades i mitja la distància que hi ha, en la realitat, d'aquí a Plutó.
En fi, per més que les simulem, les dimensions de l'Univers sempre desbordaran la nostra imaginació.
Veiem aquest reportatge del programa "Nostra nau" sobre aquestes proporcions de l'Univers:
-------------------------english------------------------------------------------------------
It is very difficult to take care of as real dimensions of the universe. Neither the most seasoned astronomers can understand what the numbers are used when talking about size, distance, temperature ...
To explain the proportions of the Solar System, there is a method for their teaching effectiveness, has become a classic. The method is to simulate the sun and planets using everyday objects well.
The Sun has a diameter of one million 400 thousand kilometers. Suppose the Sun is a balloon inflated to a meter in diameter, and imagine the rest of the solar system in reference to this globe.
The first planet, Mercury, measuring 3 millimeters and a half next to the solar balloon is like a lentil. Meanwhile, Venus is a 9-millimeter Chickpea and Chickpea another Earth about 10 millimeters.
The Moon is another lentil, similar to Mercury. Mars is small compared with the Earth: it is like a pea. Jupiter for more than 10 centimeters in diameter, for example, is like a big orange.
Saturn is a special case: a normal-sized orange, but has a ring around him so much, much more so than a cigarette paper, about 20 centimeters in diameter. Uranus and Neptune are like two plums. And the last of the planets, Pluto, no more than a millimeter and a half as a grain of caviar.
This solar system enables simulation also illustrate the gap that exists between its components.
The lentil of the planet Mercury is separated about 42 feet of solar balloon. For his part, Chickpea Venus is about 78 meters.
The Chickpea our Earth is located at more than 100 meters from the central balloon. The lentil of the moon is just over an inch of Chickpea Earth. The pea Mars is 164 meters from the Sun.
The big orange Jupiter, more than half a kilometer. Saturn, with the ring in a little over a kilometer. The plum about two kilometers from Uranus, Neptune and one plum over three kilometers. The tiny Pluto, the grain of caviar, is more than 4 kilometers from the solar balloon.
All this regard the stars in the Solar System, located at the stars, say, 'here'. But as the stars and galaxies, the analogy ceases to be effective soon, soon returns to shake our comprehension.
The closest star, the next of the Centaur, is about 4 light years away, that is, 29 thousand kilometers of our simulated solar balloon. Put another way: If you put solar balloon in Barcelona, the next is a balloon like the Centaur in the middle of China.
As for the Andromeda galaxy, the brighter the sky is about 15 billion kilometers from Barcelona. That is: about two and a half times the distance there is, in reality, here to Pluto.
Finally, although the simulated size of the universe always gone beyond our imagination.
We see this news program "Our ship" on these proportions of the universe:
Per explicar les proporcions del Sistema Solar, hi ha un mètode que, per la seva eficàcia didàctica, ha esdevingut un clàssic. El mètode consisteix a simular el Sol i els planetes utilitzant objectes ben quotidians.
El Sol té un diàmetre d'un milió 400 mil quilòmetres. Suposarem que el Sol és un globus inflat d'un metre de diàmetre, i imaginarem la resta del Sistema Solar en referència a aquest globus.
El primer planeta, Mercuri, mesura 3 mil·límetres i mig: al costat del globus solar és com una llentia. Per la seva banda, Venus és com un cigró de 9 mil·límetres, i la Terra un altre cigró d'uns 10 mil·límetres.
La Lluna és una altra llentia, similar a la de Mercuri. Mart és petit comparat amb la Terra: és com un pèsol. Júpiter fa més de 10 centímetres de diàmetre; per exemple: és com una taronja molt gran.
Saturn és un cas especial: és una taronja de mida normal, però al seu voltant porta un anell molt fi, molt més fi que un paper de fumar, d'uns 20 centímetres de diàmetre. Urà i Neptú són com dues prunes. I l'últim dels planetes, Plutó, no fa més d'un mil·límetre i mig: com un gra de caviar.
Aquest Sistema Solar simulat permet, també, il·lustrar les distàncies que hi ha entre els seus components.
La llentia del planeta Mercuri està separada uns 42 metres del globus solar. Per la seva banda, el cigró de Venus es troba a uns 78 metres.
El cigró de la nostra Terra està situat a més de 100 metres del globus central. La llentia de la Lluna està a una mica més d'un pam del cigró Terra. El pèsol de Mart està a 164 metres del Sol.
La gran taronja de Júpiter, a més de mig quilòmetre. Saturn, amb l'anell, a una mica més d'un quilòmetre. La pruna d'Urà a uns dos quilòmetres, i l'altra pruna de Neptú a més de tres quilòmetres. El minúscul Plutó, el gra de caviar, es troba a més de 4 quilòmetres del globus solar.
Tot això pel que fa als astres del Sistema Solar, als astres situats, diguem, 'aquí mateix'. Però pel que fa a les estrelles i a les galàxies, el símil aviat deixa de ser eficaç, aviat torna a trontollar la nostra capacitat de comprensió.
L'estrella més propera, la Pròxima del Centaure, està a uns 4 anys-llum de distància, això és, a 29 mil quilòmetres del nostre globus solar simulat. Dit d'una altra manera: si situem el globus solar a Barcelona, la Pròxima del Centaure és un globus similar situat al mig de la Xina.
Pel que fa a la galàxia d'Andròmeda, la més brillant del firmament, es trobaria a uns 15 mil milions de quilòmetres de Barcelona. És a dir: unes dues vegades i mitja la distància que hi ha, en la realitat, d'aquí a Plutó.
En fi, per més que les simulem, les dimensions de l'Univers sempre desbordaran la nostra imaginació.
Veiem aquest reportatge del programa "Nostra nau" sobre aquestes proporcions de l'Univers:
-------------------------english------------------------------------------------------------
It is very difficult to take care of as real dimensions of the universe. Neither the most seasoned astronomers can understand what the numbers are used when talking about size, distance, temperature ...
To explain the proportions of the Solar System, there is a method for their teaching effectiveness, has become a classic. The method is to simulate the sun and planets using everyday objects well.
The Sun has a diameter of one million 400 thousand kilometers. Suppose the Sun is a balloon inflated to a meter in diameter, and imagine the rest of the solar system in reference to this globe.
The first planet, Mercury, measuring 3 millimeters and a half next to the solar balloon is like a lentil. Meanwhile, Venus is a 9-millimeter Chickpea and Chickpea another Earth about 10 millimeters.
The Moon is another lentil, similar to Mercury. Mars is small compared with the Earth: it is like a pea. Jupiter for more than 10 centimeters in diameter, for example, is like a big orange.
Saturn is a special case: a normal-sized orange, but has a ring around him so much, much more so than a cigarette paper, about 20 centimeters in diameter. Uranus and Neptune are like two plums. And the last of the planets, Pluto, no more than a millimeter and a half as a grain of caviar.
This solar system enables simulation also illustrate the gap that exists between its components.
The lentil of the planet Mercury is separated about 42 feet of solar balloon. For his part, Chickpea Venus is about 78 meters.
The Chickpea our Earth is located at more than 100 meters from the central balloon. The lentil of the moon is just over an inch of Chickpea Earth. The pea Mars is 164 meters from the Sun.
The big orange Jupiter, more than half a kilometer. Saturn, with the ring in a little over a kilometer. The plum about two kilometers from Uranus, Neptune and one plum over three kilometers. The tiny Pluto, the grain of caviar, is more than 4 kilometers from the solar balloon.
All this regard the stars in the Solar System, located at the stars, say, 'here'. But as the stars and galaxies, the analogy ceases to be effective soon, soon returns to shake our comprehension.
The closest star, the next of the Centaur, is about 4 light years away, that is, 29 thousand kilometers of our simulated solar balloon. Put another way: If you put solar balloon in Barcelona, the next is a balloon like the Centaur in the middle of China.
As for the Andromeda galaxy, the brighter the sky is about 15 billion kilometers from Barcelona. That is: about two and a half times the distance there is, in reality, here to Pluto.
Finally, although the simulated size of the universe always gone beyond our imagination.
We see this news program "Our ship" on these proportions of the universe:
Monday, November 2, 2009
Salvem La Terra (naturls)
catàla
El futur de la Terra es troba a les nostres mans!
El futur de la Terra es troba a les nostres mans!
Us presento un portal d'Internet anomenat "Salvem la Terra" que intenta que siguem conscients de les fragilitats del medi ambient i de la importància que es mantingui en equilibri. En la seva introducció diu que:
- El medi ambient on vivim és força complex: mars plens de vida s'alternen amb continents que tenen gran varietat d'ecosistemes, com ara tundres, boscos, sabanes, rius i selves tropicals, on viuen multitud d'éssers vius. L'equilibri natural de tots aquests ecosistemes és fràgil, però resulta imprescindible perquè la vida continuï.
- Malauradament, en els darrers últims segles, els éssers humans hem trencat l'equilibri de la biosfera destruint els hàbitats naturals, desforestant grans superfícies, generant muntanyes de residus, contaminant l'aire i enverinant els rius i mars.
- El rescalfament del clima de la Terra causat per l'efecte hivernacle, la destrucció de la capa d'ozó que protegeix el planeta, la tala dels boscos tropicals, la pèrdua arreu del món de sòl fèrtil, la pèrdua accelerada d'espècies salvatges, així com la misèria creixent entre els pobres de la Terra, representen els nous problemes amb què s'haurà d'enfrontar la humanitat si vol salvar el planeta.
etapes en la relacio human natura(NATURALS)
catála lluga
Les persons som els únics éssers vius capaços d'utilitzar els recursos naturals per superar les condicions desfavorables, en lloc d'adaptar-nos a elles com passa amb la resta dels organismes. així doncs, hem creat un modus vivendi diferent al de qualsevol altra espècie, la civilització, que ens ha permés colonitzar la terra i millorar notblement les nostres condicions de vida, encara que amb efectes negatius per a l'ambientLa nostra espècie(Homo sapuens)s'origina en africa fa uns 150.000 anys i posteriorment s'extengué per tot el planeta, reemplaçant altres poblacions dels gènere homo. és evident que els humans hem influit sobre la natura des del moment de la nostra aparició,pero no en la mateixa mesura al llarg de la nostra curta história en distingirem tres etapes el la relació entre els humans i la natura
english lluga
People are the only beings capable of using natural resources to overcome the unfavorable conditions, rather than adapt to them as with other agencies. So we created a modus vivendi different from any other species, civilization, which has allowed us to colonize the land and notblement improve our living conditions, albeit with negative consequences for the environment
Beings are the only people capable of using natural resources to overcome the unfavorable conditions, rather than adapt to them as with other agencies. So we created a modus vivendi different from any other species, civilization, which has allowed us to colonize the land and notblement improve our living conditions, albeit with negative consequences for the environment
People are the only beings capable of using natural resources to overcome the unfavorable conditions, rather than adapt to them as with other agencies. So we created a modus vivendi different from any other species, civilization, which has allowed us to colonize the land and notblement improve our living conditions, albeit with negative consequences for the environment
Beings are the only people capable of using natural resources to overcome the unfavorable conditions, rather than adapt to them as with other agencies. So we created a modus vivendi different from any other species, civilization, which has allowed us to colonize the land and notblement improve our living conditions, albeit with negative consequences for the environment
Subscribe to:
Posts (Atom)
