Wednesday, November 4, 2009

Les proporcions de l'univers......(glass)

És difícilíssim fer-se càrrec de les verdaderes dimensions de l'Univers. Ni els més avesats astrònoms poden comprendre el que representen les xifres que fan servir quan parlen de mides, de distàncies, de temperatures...
Per explicar les proporcions del Sistema Solar, hi ha un mètode que, per la seva eficàcia didàctica, ha esdevingut un clàssic. El mètode consisteix a simular el Sol i els planetes utilitzant objectes ben quotidians.
El Sol té un diàmetre d'un milió 400 mil quilòmetres. Suposarem que el Sol és un globus inflat d'un metre de diàmetre, i imaginarem la resta del Sistema Solar en referència a aquest globus.
El primer planeta, Mercuri, mesura 3 mil·límetres i mig: al costat del globus solar és com una llentia. Per la seva banda, Venus és com un cigró de 9 mil·límetres, i la Terra un altre cigró d'uns 10 mil·límetres.
La Lluna és una altra llentia, similar a la de Mercuri. Mart és petit comparat amb la Terra: és com un pèsol. Júpiter fa més de 10 centímetres de diàmetre; per exemple: és com una taronja molt gran.
Saturn és un cas especial: és una taronja de mida normal, però al seu voltant porta un anell molt fi, molt més fi que un paper de fumar, d'uns 20 centímetres de diàmetre. Urà i Neptú són com dues prunes. I l'últim dels planetes, Plutó, no fa més d'un mil·límetre i mig: com un gra de caviar.
Aquest Sistema Solar simulat permet, també, il·lustrar les distàncies que hi ha entre els seus components.
La llentia del planeta Mercuri està separada uns 42 metres del globus solar. Per la seva banda, el cigró de Venus es troba a uns 78 metres.
El cigró de la nostra Terra està situat a més de 100 metres del globus central. La llentia de la Lluna està a una mica més d'un pam del cigró Terra. El pèsol de Mart està a 164 metres del Sol.
La gran taronja de Júpiter, a més de mig quilòmetre. Saturn, amb l'anell, a una mica més d'un quilòmetre. La pruna d'Urà a uns dos quilòmetres, i l'altra pruna de Neptú a més de tres quilòmetres. El minúscul Plutó, el gra de caviar, es troba a més de 4 quilòmetres del globus solar.
Tot això pel que fa als astres del Sistema Solar, als astres situats, diguem, 'aquí mateix'. Però pel que fa a les estrelles i a les galàxies, el símil aviat deixa de ser eficaç, aviat torna a trontollar la nostra capacitat de comprensió.
L'estrella més propera, la Pròxima del Centaure, està a uns 4 anys-llum de distància, això és, a 29 mil quilòmetres del nostre globus solar simulat. Dit d'una altra manera: si situem el globus solar a Barcelona, la Pròxima del Centaure és un globus similar situat al mig de la Xina.
Pel que fa a la galàxia d'Andròmeda, la més brillant del firmament, es trobaria a uns 15 mil milions de quilòmetres de Barcelona. És a dir: unes dues vegades i mitja la distància que hi ha, en la realitat, d'aquí a Plutó.
En fi, per més que les simulem, les dimensions de l'Univers sempre desbordaran la nostra imaginació.

Veiem aquest reportatge del programa "Nostra nau" sobre aquestes proporcions de l'Univers:
-------------------------english------------------------------------------------------------

It is very difficult to take care of as real dimensions of the universe. Neither the most seasoned astronomers can understand what the numbers are used when talking about size, distance, temperature ...
To explain the proportions of the Solar System, there is a method for their teaching effectiveness, has become a classic. The method is to simulate the sun and planets using everyday objects well.
The Sun has a diameter of one million 400 thousand kilometers. Suppose the Sun is a balloon inflated to a meter in diameter, and imagine the rest of the solar system in reference to this globe.
The first planet, Mercury, measuring 3 millimeters and a half next to the solar balloon is like a lentil. Meanwhile, Venus is a 9-millimeter Chickpea and Chickpea another Earth about 10 millimeters.
The Moon is another lentil, similar to Mercury. Mars is small compared with the Earth: it is like a pea. Jupiter for more than 10 centimeters in diameter, for example, is like a big orange.
Saturn is a special case: a normal-sized orange, but has a ring around him so much, much more so than a cigarette paper, about 20 centimeters in diameter. Uranus and Neptune are like two plums. And the last of the planets, Pluto, no more than a millimeter and a half as a grain of caviar.
This solar system enables simulation also illustrate the gap that exists between its components.
The lentil of the planet Mercury is separated about 42 feet of solar balloon. For his part, Chickpea Venus is about 78 meters.
The Chickpea our Earth is located at more than 100 meters from the central balloon. The lentil of the moon is just over an inch of Chickpea Earth. The pea Mars is 164 meters from the Sun.
The big orange Jupiter, more than half a kilometer. Saturn, with the ring in a little over a kilometer. The plum about two kilometers from Uranus, Neptune and one plum over three kilometers. The tiny Pluto, the grain of caviar, is more than 4 kilometers from the solar balloon.
All this regard the stars in the Solar System, located at the stars, say, 'here'. But as the stars and galaxies, the analogy ceases to be effective soon, soon returns to shake our comprehension.
The closest star, the next of the Centaur, is about 4 light years away, that is, 29 thousand kilometers of our simulated solar balloon. Put another way: If you put solar balloon in Barcelona, the next is a balloon like the Centaur in the middle of China.
As for the Andromeda galaxy, the brighter the sky is about 15 billion kilometers from Barcelona. That is: about two and a half times the distance there is, in reality, here to Pluto.
Finally, although the simulated size of the universe always gone beyond our imagination.

We see this news program "Our ship" on these proportions of the universe:

No comments:

Post a Comment